Violència i assetjament escolar

El setè Informe Cisneros, elaborat per Araceli Oñate i Iñaki Piñuel, tracta una qüestió d´extraordinària actualitat i que comença a generar una comprensible alarma social: la violència i assetjament escolar entre els alumnes de Primària, ESO i Batxillerat. Aquest estudi desenvolupat des del Instituto de Innovación Educativa y Desarrollo Directivo, va tenir un camp d´aplicació de 222 aules de la Comunitat de Madrid, amb alumnes des de 2n de Primària fins a 2n de Batxillerat i té un interval de confiança del 95,5%. Els comportaments, habitualment menystinguts, de violència i fustigament entre la infància, descrits de forma indiscriminada com a "coses de nens" i, per tant, irrellevants des del punt de vista social i psicològic, només surten quan, com altres formes de violència, adquireixen la seva forma més extrema, la de la mort, per acció o per incitació.



A aquesta anomia social, se li ha d´afegir que els nens i nenes assetjats, acaben patint un problema que es retroalimenta, és a dir, poc a poc, els nens assetjats entren en una espiral de danys i reaccions secundàries al fustigament que reben que, alhora, fa que siguin percebuts per l´entorn com a autèntics "causants" del que se´ls hi fa. Pares, educadors i també psicòlegs tendeixen a incórrer en un efecte atributiu anomenat "error bàsic d´atribució" mitjançant el qual trobaran en la víctima les característiques i trets que evidencien que les conductes de fustigament tenen alguna base objectiva. Així doncs, els nens i nenes que són víctimes d´assetjament escolar acostumen a acceptar que són estudiants dolents, mals companys, persones repulsives, desenvolupant fàcilment sentiments de culpa i baixa autoestima, així com una introversió social que els aïlla encara més d´un entorn reduït per l´acció del propi Gang d´Assetjadors.

L´estudi aporta els tres criteris diagnòstics més acceptats per la investigació europea, que serveixen per a explicar si estem davant o no d´assetjament escolar. Aquests són: l´existència d´una o més de les conductes de fustigament internacionalment reconegudes com a tals; la repetició de la conducta que ha de ser avaluada per la persona que la pateix com a un fet no accidental, sinó com a part de quelcom que l´espera sistemàticament en l´entorn escolar en la relació amb aquells que l´assetgen; finalment, la durada en el temps, amb l´establiment d´un procés que anirà minant la resistència de la víctima i afectant significativament a tots els nivells de la seva vida: acadèmic, afectiu, emocional i familiar. La concurrència d´aquestes tres característiques acrediten l´existència d´una víctima d´assetjament que no ha d´anar precedida de l´establiment d´un mal físic o psicològic determinat.

Les conductes de fustigament a les quals hem fet esment són: els comportaments de menyspreu i ridiculització, les coaccions, la restricció de la comunicació i el "ninguneo", les agressions físiques, els comportaments d´intimidació i amenaça, els comportaments d´exclusió i bloqueig social, els comportaments de maltractaments i fustigament verbal i els robatoris, extorsions, xantatges i deteriorament de les pertinences.

El resultat bàsic de la investigació estableix que un 39% dels alumnes d´entre 2n de Primària i 2n de Batxillerat de la Comunitat de Madrid, està exposat a algun tipus de violència en el seu entorn escolar, situant-se el percentatge d´un 24 % dels que es troben en una situació tècnica (és a dir, segons els paràmetres de concurrència abans esmentats) d´assetjament escolar o assetjament psicològic a l´escola.

En tot cas, la taxa d´assetjament presenta grans oscil·lacions en funció del sexe i de l´edat. Així doncs, és menor entre les nenes i inversament proporcional a l´edat. Un 26,8% dels nens són víctimes d´assetjament vers un 21,1% de nenes. Per edats, la taxa d´assetjament en el grup de menor edat, que es correspon amb 2n de Primària, és del 43%, disminuint poc a poc fins al 6% que apareix en el 2n de batxillerat. No obstant això, la incidència entre els nens és superior a la incidència entre les nenes en tots els grups d´edat, excepte en el grup de set anys, en la que la taxa de nenes assetjades és superior. També apareixen diferències pel que fa a les conductes d´assetjament en funció del sexe, veient-se que tenen més tendència a components de maltractament i violència física si la víctima és un nen, i de maltractament i violència verbal i de reducció o aïllament social quan la víctima és una nena.

Pel que fa a les seqüeles clíniques de l´assetjament, l´Informe Cisneros estableix que la que més sembla relacionar-se amb l´índex d´assetjament és el "Síndrome d´estrès postraumàtic", però la idea suïcida o d´autolesió apareix amb una correlació significativa, segons els autors. Les conseqüències varien en funció de les conductes d´assetjament. Així doncs, el síndrome d´estrès postraumàtic sembla més vinculat al fustigament verbal, al bloqueig social i a les conductes d´exclusió així com les de menyspreu i ridiculització. Aquestes són les que provoquen uns índexs més alts d´idees suïcides en les víctimes. Novament, es presenten diferències entre nens i nenes pel que fa a les seqüeles. Per tant, la generació d´estrès postraumatic té un índex més elevat entre les nenes, tot i que s´ha assenyalat que tenen un índex menor d´assetjament, la qual cosa sembla indicar que el tipus de conductes que es practica en l´assetjament a les nenes significa un més gran bloqueig social i un fustigament que enverina les xarxes socials i perjudica notablement la vida social de la nena, incrementant la indefensió.

Així mateix, la ideació suïcida apareix en una més gran proporció entre les nenes. Pel que fa a la responsabilitat de l´assetjament, els nens són assenyalats com agressors en el 26% dels casos i el 13% a les nenes. És especialment significatiu que per a un 4% de les víctimes, l´agressió vingui dels professorat. Els nens acostumen a ser fustigats per altres nens; no essent així per les nenes, que ho són quasi en igual proporció per nenes i nens. Tant sols un 3% dels assetjadors es reconeix com a assetjador habitual, enfront del 39% que es reconeix assetjador ocasional, essent els nens més freqüentment assetjadors que les nenes.

L´evolució per edats dels assetjadors posa de relleu que, amb l´increment de l´edat, l´assetjament es torna menor, tal com dèiem, però més habitual, la qual cosa confirma la naturalesa reforçant de l´assetjament.

Elvira S. Llopis és directora de la Fundación Sindical de Estudios


Traducció de Marta Llopart